jueves, 11 de julio de 2013

The Beatles. Magical Mistery Tour in Liverpool

Desde que era un mocoso, siempre había deseado ir a Liverpool para conocer la ciudad que vio nacer a los Beatles, donde se criaron y donde se convirtieron en la mejor banda pop de todos los tiempos. Aquí os dejo una pequeña crónica visual (con algunas palabras de apoyo) de un viaje que podemos dividir en tres bloques: Magical Mistery Tour, The Cavern y The Beatles Story. Por cierto, para este fantástico tour conté con un gran aliado: David Olivares. Buen amigo periodista y residente en Londres, me hizo las cosas mucho más fáciles.

Magical Mistery Tour
Se trata de un viaje en autobús de dos horas por los puntos emblemáticos de Liverpool que tienen relación con los Beatles. Empieza en el muelle del río Mersey y termina en el mítico The Cavern. Un autobús como el de la película que realizaron los Beatles a finales de 1967. Todo ello, con las enriquecedoras explicaciones de un simpático guía.

¿Conocen al fan enloquecido que se asoma tras el cristal del autobús?

En el barrio donde nació Ringo Starr se alza este edificio que aparece en la portada de su primer disco en solitario: Sentimental Journey.

Sobran las palabras. Una canción mítica que relata los recuerdos de infancia de los Beatles en esta zona de la ciudad.

La casa en la que nació el malogrado George Harrison. Los vecinos, por cierto, ya conocen al guía de la expedición y le saludan como si fuera uno más de la familia.


Orfanato de Strawbery Field, actualmente abandonado. Para muchos críticos musicales, por cierto, Strawberry Fields Forever es la mejor canción de los Beatles.


El hogar en el que se crió John Lennon con su tía Mimi, rehabilitado y propiedad de Yoko Ono.

Casa-Museo de Sir Paul McCartney.




The Cavern
Aunque ha sido reformado en varias ocasiones, conserva su ubicación original y el aroma añejo que debía respirarse en la fértil e incipiente Liverpool de los años 60. Es el lugar donde los Beatles (y otros muchos grupos) se dieron a conocer. Sin duda, uno de los sótanos más famosos de la historia de la cultura contemporánea.

Antes de entrar en The Cavern, es obligatorio hacerse una foto con la estatua del hombre que quiso cambiar el mundo, situada justo delante.

The Cavern ha resistido demoliciones e injusticias. Tuvo que ser la muerte de Lennon (1980) la que espoleó a las autoridades a una reforma definitiva que dejó el club tal como lo podemos ver hoy en día.

Toda una vida escuchando leyendas de este local...¡Y por fin dentro! Por cierto, para los más avispados, mi camiseta es de los Kinks, un grupo contemporáneo de los Beatles de gran talento que también tuvieron una brutal influencia en bandas posteriores.

¿Os imagináis poder retroceder medio siglo en el tiempo y ver un actuación en directo en este escenario? Hoy siguen las actuaciones en vivo, con un claro sello beatle.


The Beatles Story
Un sitio de obligatorio peregrinaje para todos aquellos que queremos empaparnos con los 'fab four'. Es el museo de los Beatles y está situado junto al puerto de Liverpool, muy cerca de donde empieza el Magical Mistery Tour. Hay que tomarse la visita con calma porque son muchas cosas para ver. Al término de la visita, es obligatorio pasarse por la tienda para adquirir algún producto de merchandising.

La primera guitarra de George Harrison. Era el menor de los cuatro y su talento fue floreciendo con el paso de los años hasta situarse a la altura del genial dúo compositor Lennon-McCartney.


Una reproducción de los estudios Abbey Road (están en Londres), donde se grabaron tan buenos discos. McCartney, por cierto, vive actualmente muy cerca de allí.


Una de las portadas más famosas de todos los tiempos. Sergent Pepper's Lonely Hearts Club Band, también considerado por muchos críticos como el mejor LP de la historia de la música. ¡Ahí es nada!

Curioso encontrar una traducción literal al castellano. Entonces era bastante habitual traducir el nombre de los discos, algo que hoy se ha perdido. ¡Viva la Banda de los Corazones Solitarios del Sargento Pepper (ya puestos podrían haber escrito Sargento Pimienta)!

El submarino más famoso después del Nautilus. El amarillo fue 'patentado' por los Beatles. ¿Quién se apunta a la siguiente inmersión?

 Los Beatles también fueron personajes de dibujos animados en la película Yellow Submarine (1968)

 Las gafas auténticas de John Lennon en la última época de los Beatles. Sin duda, el mundo se veía desde un prisma diferente detrás de esos cristales.

Los Beatles traspasaron fronteras y llegaron a la URSS en plena guerra fría.



Y aquí se acaba la ruta. Espero que hayáis disfrutado, tanto como yo, con este viaje musical.


lunes, 1 de julio de 2013

Artículos arueda.com: Ironman France-Nice. Sufrimiento con glamour

En este enlace podéis leer el artículo sobre el tercer Ironman de mi vida, sin duda el que me ha dejado más satisfecho por el resultado final, por su belleza, por el ambiente, por la dureza del trazado....

http://www.arueda.com/im-de-niza-sufrimiento-y-glamour/





jueves, 13 de junio de 2013

Aurun Sunset Race. La Cursa del Crepuscle a la platja de Castelldefels

El proper 20 de juliol (20 hores) es celebra una de les curses atlètiques més singulars de l'estiu. Com una versió reduida de la 'Marató dels Sables', però al costat de 'casa'. Quasi tot el recorregut és sobre sorra de platja, amb sortida i arriba a la Plaça de les Palmeres de Castelldefels. Hi ha dues distàncies: 10 quilómetres (apta per a tots els públics) i 42 quilòmetres (una marató exigent per als atletes més preparats).


Podeu llegir una prèvia d'aquesta cursa en el següent enllaç
http://running.es/carreras/aurun-sunset-race-10-y-42-km#.Ubo7jefwmuJ



sábado, 8 de junio de 2013

Artículos Arueda.com. Entrevista a Saleta Castro: "En Lanzarote me hice más mayor"

Con sólo 25 años, ya es la tercera española que sube al podio en el Ironman de Lanzarote. Una prueba que le ha servido para madurar y tapar algunas bocas: "Mucha gente decía que estaba cavando mi tumba". La menuda y talentosa triatleta gallega relata anécdotas de esa carrera y recuerda curiosos episodios de su trayectoria deportiva, cuya progresión parece no tener techo.

Podéis leer la entrevista en el siguiente enlace:
http://www.arueda.com/entrevista-con-saleta-castro/





viernes, 17 de mayo de 2013

Artículos Arueda.com: La nueva generación del triatlón español



Es la que debe tomar el relevo de Javier Gómez Noya e Iván Raña entre los chicos y de Ainhoa Murua o Ana Burgos (acaba de anunciar su retirada) en las chicas. Todos estos jóvenes triatletas han nacido en los años 90 y tienen un futuro espléndido por delante. 

Aquí podéis leer el artículo en dos entregas: la primera sobre los chicos y la segunda sobre las chicas


http://www.arueda.com/los-nuevos-triatletas-espanoles-los-chicos/



http://www.arueda.com/los-nuevos-triatletas-espanoles-las-chicas/




martes, 7 de mayo de 2013

Extrememan Salou 2013

Amb l'experiència que m'han donat els 11 anys que porto fent triatlons, ja tinc clar quins són els que m'agraden més i s'adapten millor a les meves característiques. És a dir, una bicicleta exigent (amb ports de muntanya), que es pugui nedar amb neopré i de mitja o llarga distància.
Una definició que encaixa bastant amb l'Extreman Salou (1.900-90-21), amb l'alicient d'un gran nivell de participació (Van Lierede, 3er al IM de Hawai, era el cap de cartell) i l'energia postitiva que et dóna competir amb quasi una vintena de companys del CE Picornell.

1.300 triatletes (300 dels quals eren estrangers) vam pendre las sortida. A la foto, bon ambient amb la gent del club pocs minuts abans del triple tret de sortida.


Carles Arisa fent "tasca d'equip" a l'hora de baixar la cremallera del meu neopré, amb el 'mite' Josete flanquejant aquest bonic gest de fair play. La natació, per cert, fou lenta (36.36) perquè era més llarga. Al meu amic Jordi Olivella, el seu Garmin li va marcar 2.200 metres!


La bici fou exigent, amb 900 metres de desnivell. El primer i tercer port de muntanya els vaig fer pràcticament a plat: era el meu terreny i havia de remuntar!


La baixada de la Teixeta era molt tècnica, però em van sobrar els darrers 20 quilòmetres favorables que portaven a Salou, per carreteres amples. Són ideals per a cabres i rodadors...i allà em van atrapar bastants triatletes que havia passat pujant.


Arribant a boxes amb companyia de Carles Arisa (a la dreta) i Àlex Gil, al fons, amb qui vaig fer conjuntament tota la baixada des de la Teixeta fins Salou. Sense dubte, un bon ajut durant força quilòmetres. El sector ciclista em va sotir a un velocitat mitja de 30.75 km/h.


 Vaig decidir fer una aposta: marcar un rtime alt des del principi de la cursa a peu. Dues voltes a un circuit que tenia una pujadeta força emprenyadora i on la calor començava a apretar...


Arribant a meta, després d'un 'bucle' infinit pel passeig marítim de Salou, ple de púbic (mai n'havia vist tant en un triatló). 1.30.41 a la mitja marató (83è millor parcial de tots).

Temps final: 5 hores 8 minuts 26 segons. 114è classificat. Missió complida! Ara toca descansar i preparar el proper repte: Ironman Nice.



PD: Les fotos són gentilesa de la Mònica Samaranch, parella del company Jordi Baus.
.

sábado, 27 de abril de 2013

Las biografías de los 10 mejores fondistas de la historia: Artículos en Running.es

Estos son mis diez fondistas favoritos de todos los tiempos. Grandes atletas que dominaron en su época las distancias que van de 5.000 a Maratón, con vidas llenas de anécdotas, gestas, días de gloria y sufrimiento. Podéis leer la biografías clickando en los siguientes enlaces.

Hannes Kolemainen
http://running.es/reportajes/hannes-kolehmainen-el-poderoso#.UXvLraLwmuI

                                                                      Paavo Nurmi
http://running.es/reportajes/paavo-nurmi-el-finlandes-volador#.UXvLMqLwmuI


                                                             Emil Zatopek
http://running.es/reportajes/emil-zatopek-la-locomotora-humana#.UXvKx6LwmuI

                                                              Vladimir Kuts
http://running.es/reportajes/vladimir-kuts-el-soldado-sufridor#.UXvMBqLwmuI

Abebe Bikila
http://running.es/reportajes/abebe-bikila-el-guerrero-descalzo#.UXvL0aLwmuI


                                                                      Lasse Viren
http://running.es/reportajes/lasse-viren-la-obstinacion-olimpica#.UXvLAqLwmuI


                                                                     Henry Rono
http://running.es/reportajes/henry-rono-el-campeon-de-las-dos-caras#.UXvLbqLwmuI


                                                                Haile Gebrselassie
http://running.es/reportajes/haile-gebrselassie-el-pequeno-emperador#.UXvKs6LwmuI

                                                               Kenenisa Bekele
http://running.es/reportajes/kenenisa-bekele-el-recordman-precoz#.UXvMoKLwmuI



                                                                  Patrick Makau





martes, 23 de abril de 2013

Duatló de Segarra (Sant Guim de Freixenet). Campionat de Catalunya Absolut de Duatló

No havia fet mai aquest duatló en aquesta petita població de La Segarra (província de Lleida). Em vaig apuntar per fer un cop de mà en l'objectiu (assolit com a primers classificats!) d'ajudar al CE Picornell a pujar a Primera Divisió.
Tot i que havia fet una setmana de càrrega amb un petit 'stage' a Tremp, vaig tenir bones sensacions en tot moment. sobretot al sector ciclista.
La cursa a peu comença sobre asfalt però s'acaba convertint en un 'cross' amb terreny irregular, ple de pujades i baixades considerables, el que en teoria no m'afavoreix gaire, però diuen que una de les virtuts del bon triatleta (en aquest cas del duatleta) és la capacitat d'adaptació.
El sector de bici fou molt divertit. Vam anar tres Picornells (Carles Arisa, Alex Gil i un servidor) en el mateix grup, que es va trencar a la pujada final. Vaig tenir l'ajuda de l'Alex (que acabava der ser pare, ¡felicitats!) poc abans del moment decisiu, ja que em va 'calmar' quan tenia ganes de fer un intent d'escapada. En el darrer sector atlètic vaig guanyar alguna posició més, el que em va permetre acabar el 45è.

Dos sector atlètics (5,6 i 2,8) sobre pista i pedres. amb constants tobogans.

Moment decisiu de la bici, la pujada final, on el grup es trenca definitivament. Afortunadament, vaig poder aguantar al capdavant del mateix, a roda de Zanuy (Prat) i un duatleta del Vic.


Al final, tots contents. El CE Picornell, campió de la Segona Divisió de la Lliga Catalana de Duatló i ascens a la butxaca. A més, vam signar un meritori setè lloc en aquesta prova, Campionat de Catalunya absolut.
D'esquerra a dreta, Carles Arisa, un servidor, Jesús Fernández Adarve i Alex Gil.


lunes, 15 de abril de 2013

artículos arueda.com: Las distancias del triatlón

Me daré por satisfecho si este artículo sirve para aclarar un poco las distancias del triatlón. Para ello contamos con la opinión de Felipe Gutiérrez, un auténtico experto en estas lides.

http://www.arueda.com/las-muchas-distancias-del-triatlon/



jueves, 11 de abril de 2013

Duatló de Cerdanyola i Duatló de Vic

II Duatló de Cerdanyola
Per ordre cronològic, toca parlar primer del Duatló de Cerdanyola (24 de març). Era el primer cop que feia aquest duatló 'jove' que té com a principal atractiu una rampa duríssima que arriba a les portes de la Universitat Autònoma de Barcelona i que es puja dos cops. Tot i que m'agrada pujar, vaig patir molt a la pujada de la primera volta. Principalment, perquè encara em faltava una mica de 'nervi' sobre la bici.

La sortida fou molt ràpida i la cursa es trencà de seguida

                                                         Fent la primera transició

                                        Al final del grup, xupant roda, com a mi m'agrada

                 El darrer sector, de només 2,5 km, s'ha de fer amb totes les forçes que resten

     Un massatge més que merescut, després de la competició, on vaig acabar el 67è de 553



XII Duatló de Vic
El passat 7 d'abril vaig tornar a gaudir d'aquest duatló del que estic enamorat i que ha fet en diverses ocasions. Es caracteritza per un circuit de bici trencacames, amb dols portets i un circuit tècnic i ple de revolts. Aquí em vaig trobar molt millor que dues setmanes abans i vaig acabar força content.


511 duatletes vam prendre la sortida

Sortint amb bici amb el company Carles Arisa

Durant el circuit de 34 km es fan grupets macos que no s'han de perdre


Vaig entrar a meta en el lloc 58 i vam acabar en una bona vuitena posició per equips. Amb aquest resultat, el CE Picornell és a punt de pujar a Primera Divisió