jueves, 23 de abril de 2015

VI Cursa Nocturna de L'Hospitalet



Ja s'ha convertit en tot un clàssic. La tinc tant a la vora de casa (a la Plaça Europa) que sempre és un 'carmel' poder disputar-la. De fet l'he corregut quatre cops de les sis edicions que s'ha celebrat.
Enguany em vaig apuntar a la distància curta (5 quilòmetres) per intentar rebaixar la meva marca personal. De fet, el 5.000 és una distància en la que no m'he prodigat gaire (el darrer cop fou el 2011) però que m'agrada força. És una prova agònica en la que puc oferir un rendiment acceptable.
La meva marca fou 17.26, quedant en el lloc 26è de 1.854 classificats, el que reprsenta còrrer a 3.29 el quilòmetre.
La cursa, per cert, em va servir per escalfar el derbi. La samarreta d'atletisme del RCDE no deixa indiferent a ningú.



martes, 21 de abril de 2015

Temporada de duatlons 2015

Després d'un 2014 mig sabàtic a nivell esportiu, he encetat aquest 2015 amb nous objectius, buscant sempre la motivació, cada cop més difícil de trobar amb tants anys a la motxilla fent triatlons (vaig començar el 2002). Després de tres anys fent Ironmans, enguany he decidit canviar el xip i dedicar-me a distàncies més curtes.
La primera part de l'any l'he dedicat als duatlons, una especialment que sempre m'ha agradat i en la que crec que encara puc oferir un bon rendiment. El cas és que n'he fet quatre, però m'ha costat agafar molt la forma.
El duatló de Canyelles fou el primer de l'any, encara lluny de la meva millor forma. També va significar el debut del meu amic trempolí Conrad Porté en el món del duatló.




Duatló de l'Ametlla del Vallès. Va significar una petita decepció. Després del campus Alejandro Santamaria a Sands Beach (Lanzarote) m'esperava un millor resultat, però no em vaig trobar gens fi a la bici. També cal dir que el sector ciclista no s'adaptava gens a les meves característiques, amb molts revolts i canvis de sentit en un circuit molt pla.




Duatló de Cerdanyola. El fet de conèixer el circuit em va donar un plus i potser per això vaig poder acabar en el top-50, quart veterà i a només 21 segons del podi de veterans. Per fi em vaig sentir competitiu per primer cop des de setembre de 2013. Ja tocava!




Duatló de Vic. És el meu favorit i el que millor s'adapta a les meves característiques, donat el seu perfil eminentment ciclista, amb seus dos portets i constant puja-baixa. Em vaig trobar bé corrent a peu, però a la bici em va faltar un puntet per aguantar el meu grup al primer port. El resultat no fou dolent (84è) pel gran nivell que hi havia i per quedar davant d'autèntiques institucions d'aquest esport, però vaig fer dos minuts més (i 25 posicions pitjor) que fa dos anys.