miércoles, 18 de abril de 2012

Artículos arueda.com. Chrissie Wellington, la mujer que gana a los hombres

Hablar de la británica Chrissie Wellington es hacerlo de una de las mejores deportistas del planeta. Es difícil encontrar a alguien que domine con tanta autoridad a sus rivales en otra disciplina deportiva. 13 triunfos en sus 13 Ironman disputados así lo atestiguan, con unas marcas más propias del género masculino.Sin embargo, en el momento más dulce de su carrera ha decidido tomarse un año sabático.



¿Quieres conocer más de cerca a esta heroína del triatlón de larga distancia?

http://www.arueda.com/triatlon/triatlon/chrissie-wellington-la-mejor-deportista-del-mundo.html



martes, 3 de abril de 2012

Duatló de Vic. Un sector de bici exigent, tècnic..i amb 'sterrato'

El passat diumenge 1 d'abril es va celebrar XI Duatló de Vic (7 km de cursa a peu-34 km de bici-3,5 km de cursa a peu). Una prova que ja s'ha consolidat dins el calendari català gràcies, sobretot, al seu espectacular sector ciclista: 2 ports de muntanya (suaus però emprenyadors), molts tobogans, revolts... En definitiva, un circuit molt tècnic on el terreny pla brilla per la seva absència.




Només portava 800 km de bici a les cames (això sí, tots fets al mes de març) i tenia dubtes de com em podria anar el sector ciclista d'aquesta exigent prova vigatana. Sota un sol de justícia, impropi a aquestes alçades de l'any, va començar la competició. Al primer sector, que transcorre per pista forestal i alguns rocs (i algun petit desnivell a superar) vaig tenir com a referència visual el meu company del Picornell, Octavi Martí, que anava uns metres per davant.



  foto: primers metres de la prova. La gent encara anava molt sencera




foto: al primer sector, marcant de prop al meu company d'equip Ocatvi (només se li veu un braç i una cama)


A la bici de seguida vaig agafar el grup de l'Octavi i, entre el dos, vam anar fent els relleus que vam poder. A l'ascens del primer portet ens va passar el Dani Juan (Tri For Fun), el que va acabar de trencar definitivament la nostra grupetta. Vaig posar-me a roda, el que em va permetre agafar el grup que anava per davant i fer la resta del sector amb bona companyia. Destacar uns 200 metros d'sterrato (carretera no asfaltada) que obligava a extremar les precaucions.



fotos superiors (mateixa seqüència): tancant un grupet. Sempre és important agafar bé la roda, però en aquest cas el tram era favorable i em vaig dedicar a estirar i relaxar la musculatura, ja que estava a punt de començar el tercer i darrer sector.

Camí a boxes i darrer sector amb les cames carregades, però les posicions ja no canviarien gaire. Curiosament, vaig tenir l'oportunitat de veure in situ l'sprint final entre els tres primers classificats (Aleix Fabregas fou el guanyador amb 1.31.24) perquè casualment passava per contrameta en aquell moment.
El temps a meta fou 1 hora 42 minuts 28 segons, ocupant el lloc 68è de 368 classificats. Però potser el que em va fer més il.lusió fou marcar el 60è parcial en bici. No està malament si tenim en compte que no vaig agafar la bici fins el mes de març per poder preparar millor la marató de Sevilla!



jueves, 29 de marzo de 2012

Fundació RCD Espanyol. Projecte Àfrica

Pocs coneixen el veritable paper que desenvolupa la Fundació del RCD Espanyol. És per aquest motiu que el club perico ens va convidar a un esmorzar-trobada a diferents representants dels mitjans de comunicació. 
El que més em va cridar l'atenció fou el Projecte Àfrica, que ja ha creat escoles a Nigèria, Costa d'Ivori i Senegal. A més, s'està treballant en la mateixa direcció a Marroc i Guinea Equatorial. Em sembla digne d'elogi que es pugui ensenyar a jugar a futbol, a més d'educar, a nens que en condicions normals no tindrien aquesta oportunitat, així com la rehabilitació d'escoles. Cal dir que tot això no li costa ni un euro a l'Espanyol, ja que els diners surten d'aportacions privades i de l'obra social de Banca Cívica, que curiosament fa pocs dies ha estat absorbida per La Caixa.





La notícia completa, la podeu llegir a sota

miércoles, 21 de marzo de 2012

Artículos Arueda.com: Un día con Marcel Zamora


Tuve el privilegio de compartir un día entero con Marcel Zamora, el Ironman español con mejor palmarés de la historia (cinco triunfos en el IM de Niza y dos victorias en Embrun). Desde que se levanta hasta que se acuesta. En medio, desayuno, carrera a pie, masaje, comida, siesta, natación, cena y cama.



Y, por supuesto, una interesante charla que desgrana el modus vivendi del triatleta barcelonés. Un deportista atípico que no vive precisamente como un monje y que también sabe disfrutar de la vida. Todo ello, en el siguiente reportaje.
Para seguir el día a día, hay que clicar en cada una de las fotos.

http://www.arueda.com/triatlon/triatlon/reportaje-un-dia-de-entreno-con-marcel-zamora.html

domingo, 18 de marzo de 2012

¡Qué bien me tratan en el diario AS!

Los compañeros del diario AS me tienen en gran estima. Especialmente Iván Molero, una de las plumas importantes en las páginas pericas del periódico madrileño. Sólo así se explica que me dedicaran un generoso artículo en la edición del pasado vienes 16 de marzo. Gracias amigos. Estas cosas levantan el ánimo.






Aprovechando la ocasión, también reproduzco otro artículo que me dedicó AS en 2007, cuando gané la prueba ciclista Criterium de Periodistas Segura Viudas.




viernes, 16 de marzo de 2012

Un honor ser entrevistat al blog de Tremp Runners


Els amics de Tremp Runners, club d'atletisme al que tinc l 'honor de pertànyer, m'han fet aquesta entrevista per al seu blog. Però el més important és destacar el paper de l'incombustible Sergi Farré, que treballa cada día per al creixement de l'atletisme a la capital del Pallars Jussà.



http://tremprunners.blogspot.com/2012/03/coneguem-mes_15.html?spref=fb



viernes, 9 de marzo de 2012

Artículos arueda.com. Entrevista a Rubén Peris: "Pensaba que la Volta no saldría"

La Volta a Catalunya es la carrera por etapas más antigua de España (y la tercera más añeja del mundo), con 101 años de historia. Su antigüedad y prestigio no le libran de los problemas económicos año tras año, siendo la presente edición la que ha tenido más dificultades para salir adelante. Tuve la ocasión de hablar con Rubén Peris, su presidente desde hace ocho años, y reconoció que "hace 15 días pensaba que no saldríamos". Lo cierto es que las ayudas públicas se están agotando y los inversores privados han salvado la carrera a última hora.



Peris también lanza un interesante mensaje en la entrevista: "Ha llegado un momento en el que tenemos que hacer un proyecto de futuro para tres o cuatro años vista. Esta edición nos tiene que servir para sembrar y, después, recoger".
La Volta se disputará del 19 al 25 de marzo y será ofrecida en riguroso directo por Teledeporte, Eurosport y Esport 3.


Podéis leer el contenido de toda la entrevista, en la que se explica quá cuesta organizar una ronda por etapas de prestigio, en el siguiente enlace:

http://www.arueda.com/competicion/entrevistas/ruben-peris-pensaba-que-la-volta-no-saldria.html

jueves, 8 de marzo de 2012

Lance Armstrong-Marcel Zamora. ¿Justicia para todos?


Vaya por delante mi total admiración a Lance Armstrong. El siete veces ganador del Tour de Francia ya es uno de los grandes animadores del año triatlético tras su exhibición en el 70.3 (Half Ironman) de Panamá, donde firmó una estupenda segunda plaza pese a tratarse de su debut en la distancia.

Sin embargo, el tejano cometió una irregularidad en este triatlón centroamericano que mereció una sanción. Tiró su gorro de baño al suelo, cuando debía haberlo hecho en su zona de boxes (lo podéis ver en el segundo 49 del siguiente vídeo). El reglamento penaliza este tipo de acciones haciendo parar al infractor durante siete minutos en los boxes o en el penalty box.




No me creo que haya sido una distracción de los jueces o que, simplemente, no se sepan el reglamento. ¿Qué habría pasado si esta irregularidad la hubiera cometido otro triatleta que no se llamara L. A.?
Se lo pueden preguntar a nuestro campeonísimo Marcel Zamora (cinco veces ganador en el IM de Niza), quien fue descalificado el pasado verano en Embrun por algo similar (tirar una chaqueta al suelo), cuando iba en primera posición. En su caso le aplicaron la máxima sanción posible: no le dejaron iniciar la carrera a pie.
La justicia debería ser igual para todos. ¿O no?

martes, 6 de marzo de 2012

Jornada de Literaura i Ciclisme a la Fundació Romea

Con el nombre de 'Jornada de Literatura i Ciclisme' se ha celebrado la III edición del ciclo 'Literatura i esport', organizada por la Fundació Romea. En las anteriores ediciones, el boxeo y el fútbol fueron los deportes escogidos.
El hilo conductor del coloquio era el libro 'El ciclista', de Tim Krabbé, una excelente y recomendable obra que gira alrededor de la bici y que está considerada la mejor novela deportiva jamás escrita en Holanda. Los actores Santi Lorenz y Pep Ribas iban leyendo fragmentos que daban pie a algunos interesantes temas que Carles Canut (moderador) ponía sobre la mesa: chupar rueda, accidentes mortales, doping, periodismo, rivalidad, etc. Los periodistas Carlos de Andrés (director de Teledeporte) y Arcadi Alibés (Televisió de Catalunya), los ex ciclistas Perico Delgado, Melcior Mauri y Dori Ruano, y el ex director Rafa Carrasco, eran los encargados de aportar su visión sobre todo ello, aprovechando sus múltiples vivencias.
Como cabía esperar, las anécdotas contadas por Perico Delgado hicieron la delicia de los espectadores. Con su peculiar estilo relató cómo Jesús Montoya perdió muchas opciones de ganar la Vuelta en 1992 cuando Javier Mínguez (director del Seguros Amaya) se empeñó en que el murciano (al final, segundo en la general detrás de Rominger) debía marcar la rueda de Delgado durante una etapa de montaña, cuando Perico no era el hombre a batir, sino que la táctica correcta habría sido distanciar al suizo, que estaba contra las cuerdas.



De izquierda a derecha, Carlos de Andrés, Dori Ruano, Perico Delgado, Carles Canut, Melcior Mauri, Rafa Carrasco y Arcadi Alibés.





lunes, 5 de marzo de 2012

Debut agredolç amb la samarreta del Tremp Runners

Dues setmanes després de la Marató de Sevilla, vaig voler aprofitar el que es coneix com 'sobrecompensació' per intentar baixar d'1h 25' a la mitja marató. Però crec que fou un error, perquè vaig comprovar durant la cursa que encara no estava recuperat.



La competició escollida fou la Mitja Marató Costa Barcelona-Maresme, que té sortida i arribada a Calella, i que transcorre per Pineda, Santa Susanna i Malgrat. A més, es donava la circumstància que era Campìonat de Catalunya de la distància. 
Era una bona cursa per estrenar equipació, la del Tremp Runners, equip per al que he fitxat aquest 2012. Sense dubte, tot un honor formar-hi part al tractar-se de la meva segona ciutat per motius familiars. 




Fins al kilòmetre 13 tot anava bé (a 4.00 minuts el kilòmetre), però en aquest punt em van començar a fallar les cames i vaig haver d'afluixar. Al final, 1 hora 26 minuts 14 segons (posició 161).
Tot i no ser un bon temps, em consolo pensant que és la cinquena competició consecutiva on faig marca personal: Triatló olímpic Garmin Barcelona, Cursa dels Nassos, Mitja Marató de Sitges, Marató de Sevilla i Mitja Marató del Maresme.
Amb aquesta cursa dóno per tancada la temporada d'atletisme. Ara toca entrenar per duatlons, triatlons...i la marxa cicloturista Quebrantahuesos.