La novena edició del Triatló
Internacional B de Banyoles va començar la nit abans, concretament a
l’autocaravana del company Alex Carreras (va tenir la paciència d’acollir-me),
situada just al costat de boxes. Sota un temporal que posava la pell de gallina, no fou la nit més
plàcida possible, sobretot per una pregunta que ens fèiem. ¿Plourà durant la
cursa? ¿Farà vent? Al final, sortosament,
un dia radiant.
Amb l’aigua a 13,9 graus, l’organització
va decidir (encertadament) reduir la natació al llac de banyoles de 2.200
metres a 1.500. Una bona notícia per tots (no és agradable nedar amb l’aigua
tan freda) i especialment per mi, ja qué el sector aquàtic no és el meu
favorit.
A les 8.45 sona el tradicional clàxon
i ens tirem tots a l’aigua. Com acostumo a fer, em vaig posar al costat dret
per evitar tota la gentada (més de 500 participants vam iniciar la prova al
mateix moment) i estaviar-me una mica el ball de bastons. A més de la
dificultat afegida d’haver de saltar des d’un pedrís amb el risc de xocar amb
una altre triatleta durant la capbussada.
No vaig afagar cap bon grup perquè
la gent que em trobava nedava molt irregular i no seguien la traçada que jo considerava
millor, i al girar la darrera boia em vaig quedar encaixat dins d’un grup que no
em deixava gaire marge de maniobra per avançar.
La natació no havia estat per
tirar cohets (197è lloc) però vaig sortir endollat a fer la transició i ja vaig
començar la meva remuntada a l’estora que porta cap a boxes. Vaig continuar
avançant gent a la bici, especialment quan la carretera enfilava cap amunt.
De fet, en un dels punts més alts
del circuit vaig veure a Marcel Zamora (millor triatleta català de llarga distancia
i cinc cops guanyador del Ironman de Nice) que em deia “Vinga, que vas molt bé!”.
Sense dubte, un luxe que em va servir per apretar una mica més les dents… Després
de 80 kilòmetres vaig marcar una velocitat mitjana de més de 38 km/h i el 57è
millor parcial de la competició.
De seguida que vaig posar els peus
a terra (per mi aquest és el moment més crític i important del triatló), vaig
veure que podria portar un ritme alegre durant els 20 kilòmetres del sector
atlètic (són tres voltes al voltant del llac).
Em va sorpendre la quantitat de
gent que vaig veure abandonant en aquest darrer sector (també moltes
desqualificacions), el que deixa clar que aquest és un esport duríssim. Però
tot és molt més fácil quan escoltes el crits d’àmims dels amics que et donen
ales: Aura, Vero, Octavi, Oriol, Anna, Cristian, Roger, Tati… 1h 20’ a la cursa a peu per fer un
temps final a meta de 3 hores 54 minuts 27 segons (67è classificat).
Però el millor encara havia d’arribar.
Just traspassar l’arc d’arribada, em van comunicar que Joan Monguillot (el
nostre estimat coach) havia guanyat la cursa i que el CE Picornell havia quedat
primer per equips (amb el citat Joan, Àlex Carreras i Ricard Marí). Puntuen el
tres primers de cada equip, però el meu quart lloc també em va saber a glòria.
Un dia rodó!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
