lunes, 30 de abril de 2012

Triatló B de Banyoles. Dels ànims 'deluxe' de Marcel Zamora al recital del CE Picornell


La novena edició del Triatló Internacional B de Banyoles va començar la nit abans, concretament a l’autocaravana del company Alex Carreras (va tenir la paciència d’acollir-me), situada just al costat de boxes. Sota un temporal que posava la pell de gallina, no fou la nit més plàcida possible, sobretot per una pregunta que ens fèiem. ¿Plourà durant la cursa? ¿Farà vent? Al final, sortosament, un dia radiant.
Amb l’aigua a 13,9 graus, l’organització va decidir (encertadament) reduir la natació al llac de banyoles de 2.200 metres a 1.500. Una bona notícia per tots (no és agradable nedar amb l’aigua tan freda) i especialment per mi, ja qué el sector aquàtic no és el meu favorit.



 A les 8.45 sona el tradicional clàxon i ens tirem tots a l’aigua. Com acostumo a fer, em vaig posar al costat dret per evitar tota la gentada (més de 500 participants vam iniciar la prova al mateix moment) i estaviar-me una mica el ball de bastons. A més de la dificultat afegida d’haver de saltar des d’un pedrís amb el risc de xocar amb una altre triatleta durant la capbussada.
No vaig afagar cap bon grup perquè la gent que em trobava nedava molt irregular i no seguien la traçada que jo considerava millor, i al girar la darrera boia em vaig quedar encaixat dins d’un grup que no em deixava gaire marge de maniobra per avançar.









La natació no havia estat per tirar cohets (197è lloc) però vaig sortir endollat a fer la transició i ja vaig començar la meva remuntada a l’estora que porta cap a boxes. Vaig continuar avançant gent a la bici, especialment quan la carretera enfilava cap amunt.
De fet, en un dels punts més alts del circuit vaig veure a Marcel Zamora (millor triatleta català de llarga distancia i cinc cops guanyador del Ironman de Nice) que em deia “Vinga, que vas molt bé!”. Sense dubte, un luxe que em va servir per apretar una mica més les dents… Després de 80 kilòmetres vaig marcar una velocitat mitjana de més de 38 km/h i el 57è millor parcial de la competició.



De seguida que vaig posar els peus a terra (per mi aquest és el moment més crític i important del triatló), vaig veure que podria portar un ritme alegre durant els 20 kilòmetres del sector atlètic (són tres voltes al voltant del llac).





Em va sorpendre la quantitat de gent que vaig veure abandonant en aquest darrer sector (també moltes desqualificacions), el que deixa clar que aquest és un esport duríssim. Però tot és molt més fácil quan escoltes el crits d’àmims dels amics que et donen ales: Aura, Vero, Octavi, Oriol, Anna, Cristian, Roger, Tati… 1h 20’ a la cursa a peu per fer un temps final a meta de 3 hores 54 minuts 27 segons (67è classificat).



Però el millor encara havia d’arribar. Just traspassar l’arc d’arribada, em van comunicar que Joan Monguillot (el nostre estimat coach) havia guanyat la cursa i que el CE Picornell havia quedat primer per equips (amb el citat Joan, Àlex Carreras i Ricard Marí). Puntuen el tres primers de cada equip, però el meu quart lloc també em va saber a glòria. Un dia rodó!

miércoles, 18 de abril de 2012

Artículos arueda.com. Chrissie Wellington, la mujer que gana a los hombres

Hablar de la británica Chrissie Wellington es hacerlo de una de las mejores deportistas del planeta. Es difícil encontrar a alguien que domine con tanta autoridad a sus rivales en otra disciplina deportiva. 13 triunfos en sus 13 Ironman disputados así lo atestiguan, con unas marcas más propias del género masculino.Sin embargo, en el momento más dulce de su carrera ha decidido tomarse un año sabático.



¿Quieres conocer más de cerca a esta heroína del triatlón de larga distancia?

http://www.arueda.com/triatlon/triatlon/chrissie-wellington-la-mejor-deportista-del-mundo.html



martes, 3 de abril de 2012

Duatló de Vic. Un sector de bici exigent, tècnic..i amb 'sterrato'

El passat diumenge 1 d'abril es va celebrar XI Duatló de Vic (7 km de cursa a peu-34 km de bici-3,5 km de cursa a peu). Una prova que ja s'ha consolidat dins el calendari català gràcies, sobretot, al seu espectacular sector ciclista: 2 ports de muntanya (suaus però emprenyadors), molts tobogans, revolts... En definitiva, un circuit molt tècnic on el terreny pla brilla per la seva absència.




Només portava 800 km de bici a les cames (això sí, tots fets al mes de març) i tenia dubtes de com em podria anar el sector ciclista d'aquesta exigent prova vigatana. Sota un sol de justícia, impropi a aquestes alçades de l'any, va començar la competició. Al primer sector, que transcorre per pista forestal i alguns rocs (i algun petit desnivell a superar) vaig tenir com a referència visual el meu company del Picornell, Octavi Martí, que anava uns metres per davant.



  foto: primers metres de la prova. La gent encara anava molt sencera




foto: al primer sector, marcant de prop al meu company d'equip Ocatvi (només se li veu un braç i una cama)


A la bici de seguida vaig agafar el grup de l'Octavi i, entre el dos, vam anar fent els relleus que vam poder. A l'ascens del primer portet ens va passar el Dani Juan (Tri For Fun), el que va acabar de trencar definitivament la nostra grupetta. Vaig posar-me a roda, el que em va permetre agafar el grup que anava per davant i fer la resta del sector amb bona companyia. Destacar uns 200 metros d'sterrato (carretera no asfaltada) que obligava a extremar les precaucions.



fotos superiors (mateixa seqüència): tancant un grupet. Sempre és important agafar bé la roda, però en aquest cas el tram era favorable i em vaig dedicar a estirar i relaxar la musculatura, ja que estava a punt de començar el tercer i darrer sector.

Camí a boxes i darrer sector amb les cames carregades, però les posicions ja no canviarien gaire. Curiosament, vaig tenir l'oportunitat de veure in situ l'sprint final entre els tres primers classificats (Aleix Fabregas fou el guanyador amb 1.31.24) perquè casualment passava per contrameta en aquell moment.
El temps a meta fou 1 hora 42 minuts 28 segons, ocupant el lloc 68è de 368 classificats. Però potser el que em va fer més il.lusió fou marcar el 60è parcial en bici. No està malament si tenim en compte que no vaig agafar la bici fins el mes de març per poder preparar millor la marató de Sevilla!