Duatló de Vic. Un sector de bici exigent, tècnic..i amb 'sterrato'

El passat diumenge 1 d'abril es va celebrar XI Duatló de Vic (7 km de cursa a peu-34 km de bici-3,5 km de cursa a peu). Una prova que ja s'ha consolidat dins el calendari català gràcies, sobretot, al seu espectacular sector ciclista: 2 ports de muntanya (suaus però emprenyadors), molts tobogans, revolts... En definitiva, un circuit molt tècnic on el terreny pla brilla per la seva absència.

Només portava 800 km de bici a les cames (això sí, tots fets al mes de març) i tenia dubtes de com em podria anar el sector ciclista d'aquesta exigent prova vigatana. Sota un sol de justícia, impropi a aquestes alçades de l'any, va començar la competició. Al primer sector, que transcorre per pista forestal i alguns rocs (i algun petit desnivell a superar) vaig tenir com a referència visual el meu company del Picornell, Octavi Martí, que anava uns metres per davant.

  foto: primers metres de la prova. La gent encara anava molt sencera

foto: al primer sector, marcant de prop al meu company d'equip Ocatvi (només se li veu un braç i una cama)


A la bici de seguida vaig agafar el grup de l'Octavi i, entre el dos, vam anar fent els relleus que vam poder. A l'ascens del primer portet ens va passar el Dani Juan (Tri For Fun), el que va acabar de trencar definitivament la nostra grupetta. Vaig posar-me a roda, el que em va permetre agafar el grup que anava per davant i fer la resta del sector amb bona companyia. Destacar uns 200 metros d'sterrato (carretera no asfaltada) que obligava a extremar les precaucions.

fotos superiors (mateixa seqüència): tancant un grupet. Sempre és important agafar bé la roda, però en aquest cas el tram era favorable i em vaig dedicar a estirar i relaxar la musculatura, ja que estava a punt de començar el tercer i darrer sector.

Camí a boxes i darrer sector amb les cames carregades, però les posicions ja no canviarien gaire. Curiosament, vaig tenir l'oportunitat de veure in situ l'sprint final entre els tres primers classificats (Aleix Fabregas fou el guanyador amb 1.31.24) perquè casualment passava per contrameta en aquell moment.
El temps a meta fou 1 hora 42 minuts 28 segons, ocupant el lloc 68è de 368 classificats. Però potser el que em va fer més il.lusió fou marcar el 60è parcial en bici. No està malament si tenim en compte que no vaig agafar la bici fins el mes de març per poder preparar millor la marató de Sevilla!