Marxa Cicloturista Terra de Remences: Bracons no és tan bèstia com diuen

La veritat és que m'hai m'he prodigat gaire en marxes cicloturistes, però quan hi he pres part sempre les he intentat gaudir, ja sigui des d'una vessant més turista o més competitiva. En aquest cas, em trobava amb ganes i forçes per intentar fer un bon paper.
175 kilòmetres amb 5 ports de muntanya: Capsacosta, Canes, Bracons, Can Bac i Condreu. Una marxa ben organitzada i amb bonics paisatges pels volcans de La Garrotxa. La més multitudinària de les que es celebren a Catalunya amb 3.000 ciclistes.

 Pujada al Coll de Capsacosta. Com era un coll suau, fou una bona idea pujar a  roda d'algun grup. Encara restava el més dur i s'havien de guardar forçes.

 Metres finals del Coll de Bracons, on vaig decidir fer tota l'ascensió en solitari a un ritme exigent, el que em va permetre avançar força gent.


Només vaig parar a un avituallament, a l'nici del port de Bracons, per reposar beure, menjar i treure'm una peça de roba. La veritat és que m'havien parlat molt d'aquest port i no em va semblar tant dur. És cert que hi ha alguna rampa que s'enganxa, però el vaig trobar curt i ho vaig pujar quasi tot amb un 39x23 i 25

La baixada de Bracons era força curiosa. Molt revirada i amb carretera estretíssima. Un cop vam arribar a Manlleu, es va formar un grup molt gran, que es va mantenir bastant compacte fins l'ascensió als dos darrers ports. Aquests no eren gaire exigents però sí molt trencames, doncs els quilòmetres ja s'acumulaven a les cames. La meva tàctica era quasi sempre la mateixa: anar a roda (deixant-me portar), al pla i a les baixades, i deixant els grups quan la carrertera picava cap amunt. No obstant, com que vaig anar de menys a més, em també em vaig animar baixant Condreu (precisament quan es va posar a ploure) i vaig voler arriscar una mica més en el darrer descens que portava a Sant Esteve d'en Bas. El premi van ser els dos grups que vaig atrapar a un terreny en el que no sóc precisament un especialista.

Al final,  5.39.27 i bon dinar (bons canelons i bons bolets) a Sant Privat d'En Bas amb els amics del Club Ciclista Provençalenc  Vaig fer Or i em van sobrar 20 minuts. Un bon test de cara a la Quebrantahuesos 2012 que em fa ser optimista per intentar baixar de les 7 hores. Serà el següent repte cicloturista.