Una setmana molt intensa com a speaker, amb tres esdeveniments importants.
Cursa del Port de Barcelona. 13-06-2015. Una cursa imprescindible pels molls de la ciutat.
Aurun Sunset Beach. 20-06-2015. Cursa 100% solidària per la sorra de la platja de Castelldefels.
A la foto, organitzant alguns detalls amb l'organitzador Juandi Zapata
Garmin Triathlon Barcelona. 21-06-2015. Un dels triatlons més multitudinaris d'Europa.
El amor por el deporte da sentido a mi vida. El periodismo deportivo -junto a mi faceta de speaker en eventos- es mi profesión, mientras que el triatlón/duatlón/ciclismo/running son mis hobbies favoritos. La única pretensión de este humilde blog es unir trabajo y afición, siempre con la pasión que ambos requieren.
jueves, 25 de junio de 2015
martes, 28 de abril de 2015
Speaker a la Cursa Seat PQT
Preparats, llestos, SEAT!
Molt bona experiència treballar a la http://www.cursaseatpqt.com/ , organitzada de forma impecable per http://www.labolsadelcorredor.com/
Molt bona experiència treballar a la http://www.cursaseatpqt.com/ , organitzada de forma impecable per http://www.labolsadelcorredor.com/
jueves, 23 de abril de 2015
VI Cursa Nocturna de L'Hospitalet
Ja s'ha convertit en tot un clàssic. La tinc tant a la vora de casa (a la Plaça Europa) que sempre és un 'carmel' poder disputar-la. De fet l'he corregut quatre cops de les sis edicions que s'ha celebrat.
Enguany em vaig apuntar a la distància curta (5 quilòmetres) per intentar rebaixar la meva marca personal. De fet, el 5.000 és una distància en la que no m'he prodigat gaire (el darrer cop fou el 2011) però que m'agrada força. És una prova agònica en la que puc oferir un rendiment acceptable.
La meva marca fou 17.26, quedant en el lloc 26è de 1.854 classificats, el que reprsenta còrrer a 3.29 el quilòmetre.
La cursa, per cert, em va servir per escalfar el derbi. La samarreta d'atletisme del RCDE no deixa indiferent a ningú.
martes, 21 de abril de 2015
Temporada de duatlons 2015
Després d'un 2014 mig sabàtic a nivell esportiu, he encetat aquest 2015 amb nous objectius, buscant sempre la motivació, cada cop més difícil de trobar amb tants anys a la motxilla fent triatlons (vaig començar el 2002). Després de tres anys fent Ironmans, enguany he decidit canviar el xip i dedicar-me a distàncies més curtes.
La primera part de l'any l'he dedicat als duatlons, una especialment que sempre m'ha agradat i en la que crec que encara puc oferir un bon rendiment. El cas és que n'he fet quatre, però m'ha costat agafar molt la forma.
El duatló de Canyelles fou el primer de l'any, encara lluny de la meva millor forma. També va significar el debut del meu amic trempolí Conrad Porté en el món del duatló.
Duatló de l'Ametlla del Vallès. Va significar una petita decepció. Després del campus Alejandro Santamaria a Sands Beach (Lanzarote) m'esperava un millor resultat, però no em vaig trobar gens fi a la bici. També cal dir que el sector ciclista no s'adaptava gens a les meves característiques, amb molts revolts i canvis de sentit en un circuit molt pla.
Duatló de Cerdanyola. El fet de conèixer el circuit em va donar un plus i potser per això vaig poder acabar en el top-50, quart veterà i a només 21 segons del podi de veterans. Per fi em vaig sentir competitiu per primer cop des de setembre de 2013. Ja tocava!
Duatló de Vic. És el meu favorit i el que millor s'adapta a les meves característiques, donat el seu perfil eminentment ciclista, amb seus dos portets i constant puja-baixa. Em vaig trobar bé corrent a peu, però a la bici em va faltar un puntet per aguantar el meu grup al primer port. El resultat no fou dolent (84è) pel gran nivell que hi havia i per quedar davant d'autèntiques institucions d'aquest esport, però vaig fer dos minuts més (i 25 posicions pitjor) que fa dos anys.
La primera part de l'any l'he dedicat als duatlons, una especialment que sempre m'ha agradat i en la que crec que encara puc oferir un bon rendiment. El cas és que n'he fet quatre, però m'ha costat agafar molt la forma.
El duatló de Canyelles fou el primer de l'any, encara lluny de la meva millor forma. També va significar el debut del meu amic trempolí Conrad Porté en el món del duatló.
Duatló de l'Ametlla del Vallès. Va significar una petita decepció. Després del campus Alejandro Santamaria a Sands Beach (Lanzarote) m'esperava un millor resultat, però no em vaig trobar gens fi a la bici. També cal dir que el sector ciclista no s'adaptava gens a les meves característiques, amb molts revolts i canvis de sentit en un circuit molt pla.
Duatló de Cerdanyola. El fet de conèixer el circuit em va donar un plus i potser per això vaig poder acabar en el top-50, quart veterà i a només 21 segons del podi de veterans. Per fi em vaig sentir competitiu per primer cop des de setembre de 2013. Ja tocava!
Duatló de Vic. És el meu favorit i el que millor s'adapta a les meves característiques, donat el seu perfil eminentment ciclista, amb seus dos portets i constant puja-baixa. Em vaig trobar bé corrent a peu, però a la bici em va faltar un puntet per aguantar el meu grup al primer port. El resultat no fou dolent (84è) pel gran nivell que hi havia i per quedar davant d'autèntiques institucions d'aquest esport, però vaig fer dos minuts més (i 25 posicions pitjor) que fa dos anys.
miércoles, 24 de diciembre de 2014
Artículos arueda.com: Los mejores 10 triatlones de distancia Ironman
Crecen como setas en todo el planeta. ¿Quieres escoger uno y no sabes
cuál? Aquí te ofrecemos diez propuestas para ser finisher de la 'sagrada' distancia (3.800/180/42,2).
http://www.arueda.com/los-mejores-triatlones-de-distancia-ironman-del-mundo/
http://www.arueda.com/los-mejores-triatlones-de-distancia-ironman-del-mundo/
Artículos Arueda.com: 'Triatlón, un deporte con cultura de club'
A diferencia de otros deportes, un club de triatlón tiene una actividad casi diaria. Hablamos con los responsables de dos entidades con la solera de
Diablillos de Rivas y Prat Triatló, lo que nos servirá para analizar lo
que se 'cuece' en el interior de un club.
http://www.arueda.com/triatlon-un-deporte-con-cultura-de-club/
http://www.arueda.com/triatlon-un-deporte-con-cultura-de-club/
jueves, 18 de septiembre de 2014
artículos Arueda.com ¿Por qué es tan bueno Javier Gómez Noya?
Mientras la gente descansa, Javi Gómez Noya dice que "tiene que hacer algo más".
Sólo así se entiende que se fuera a rodar en bici el mismo día que se
proclamó campeón del mundo en Edmonton. Así le ven los que le conocen mejor.
http://www.arueda.com/por-que-es-tan-bueno-javier-gomez-noya/
http://www.arueda.com/por-que-es-tan-bueno-javier-gomez-noya/
jueves, 21 de agosto de 2014
Imatges del Alps (francesos i suïssos)
A dalt de tot de Alpe d'Huez, amb els colors del RCD Espanyol
Amb el bon amic Javi Serrano, just després d'acabar el Triathlon Alpe d'Huez
Amb Marcel Zamora, que uns dies després guanyaria el seu cinqué Embrunman
Amb el Javi i l'Esteban al revolt nº 2 de Alpe d'Huez que fa homenatge a Marco Pantani
Pujant el mític Galibier, una gran foto de Javi Serrano
El cim del Galibier és un dels sostres del Tour de França
Amb els amics Javi i Esteban, companys durant tot el viatge
Ja som als Alps de Suïssa i els ports segueixen a una alçada bestial
Les vistes són espectaculars i es respira un aire tan pur...
Nufenenpass: El segon port de la jornada s'enfila a quasi 2.500 metres. Molt exigent
Per acabar San Gottardo, un port clàssic de la Volta a Suissa
A 2.000 metres, es pot considerar el port 'adoquinat' (amb llambordes) més alt d'Europa
És evident que som a Suissa. Dia de relax per conèixer un espectacular salt d'aigua
Sustenpass no ens va donar cap ensurt. Es puja bé perquè és molt constant
Tenim un glaciar a tocar i hi ha rampes de més del 20%. Tot i el meu 39x27 ho vaig aconseguir
Grosse Scheidegg, un altre 'puertaco' a la butxaca
Prop de Interlaken es va rodar 007 al Servicio Secreto de su Majestad.
I baixant Furkapass, la carretera on James Bond és perseguit a Goldfinger
Amb el bon amic Javi Serrano, just després d'acabar el Triathlon Alpe d'Huez
Amb Marcel Zamora, que uns dies després guanyaria el seu cinqué Embrunman
Amb el Javi i l'Esteban al revolt nº 2 de Alpe d'Huez que fa homenatge a Marco Pantani
Pujant el mític Galibier, una gran foto de Javi Serrano
El cim del Galibier és un dels sostres del Tour de França
Amb els amics Javi i Esteban, companys durant tot el viatge
Ja som als Alps de Suïssa i els ports segueixen a una alçada bestial
Les vistes són espectaculars i es respira un aire tan pur...
Nufenenpass: El segon port de la jornada s'enfila a quasi 2.500 metres. Molt exigent
Per acabar San Gottardo, un port clàssic de la Volta a Suissa
A 2.000 metres, es pot considerar el port 'adoquinat' (amb llambordes) més alt d'Europa
És evident que som a Suissa. Dia de relax per conèixer un espectacular salt d'aigua
Sustenpass no ens va donar cap ensurt. Es puja bé perquè és molt constant
Tenim un glaciar a tocar i hi ha rampes de més del 20%. Tot i el meu 39x27 ho vaig aconseguir
Grosse Scheidegg, un altre 'puertaco' a la butxaca
Prop de Interlaken es va rodar 007 al Servicio Secreto de su Majestad.
I baixant Furkapass, la carretera on James Bond és perseguit a Goldfinger
martes, 19 de agosto de 2014
artículos arueda.com. Así viví el Triathlon Alpe d'Huez
En el siguiente enlace podréis leer el reportaje sobre el trialtón que asciende este mítico puerto del Tour de Francia.
http://www.arueda.com/alpe-dhuez-el-triatlon-de-las-21-curvas/
jueves, 24 de julio de 2014
artículos Arueda.com. Mariol Mola & Carolina Routier. Sociedad ilimitada
Son el presente y el futuro del triatlón español. Mario Mola y Carolina Routier, una pareja muy deportiva. Me desplacé hasta Banyoles, su lugar de entrenamiento, para poder charlar tranquilamente con ambos. Aquí podéis leer el reportaje.
http://www.arueda.com/mola-routier-sociedad-limitada/
http://www.arueda.com/mola-routier-sociedad-limitada/
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




.jpg)

.jpg)











.jpeg)








.jpeg)







.jpeg)
