Dues maratons en tres setmanes: no ho intenteu!

La marató (42.195 metres) és el meu taló d'Aquil.les. Precisament per això vaig preparar a consciència la de València, com a repte per intentar baixar de tres hores, però vaig quedar relativament lluny (3 hores06 '05"). Descontent amb el resultat, però satisfet amb la feina feta a un marató espectacular pel seu ambient (tota la ciutat anima als carrers) i pel final a la Ciutat de les Arts i les Ciències.

 Tres setmanes després, aprofitant la feina feta les setmanes anteriors i el moment de forma, em vaig atrevir a córrer la marató de Castelló. Òbviament, la recuperació després de València encara era incompleta, però s'havia de provar....

 Abans de la sortida, amb els amics del Tremp Runners

3.09.09 a meta. Qui no es conforma és perquè no vol. Dues maratons en tres setmanes per sorta de 3 hores 10 minuts, però lluny del meu objectiu sub-3. La conclusió és que com que no sóc gaire eficient corrent, la meva musculatura ho paga a les distàncies llargues i he de baixar una mica el rimte quan porto 25 quilòmetres.