Triatlons de setembre: Banyoles i Tossa de Mar

Després del Ironman de Niça i d'un llarg de periode de merescuda desconnexió, vaig afrontar aquests dos triatlons de distància olímpica amb gandes de disfrutar-los. És cert que amb bici em vaig trobar un puntet per sota del que jo esperava (especialment a Banyoles), però també és veritat que he fet un petit pas endavant nedant respecte a anteriors competicions.

                                        Banyoles: sortint del llac amb el meu amic i ídol Àlex Carreras

                                                      Banyoles: sota el diluvi universal

Tossa: Inaudit. Sortint de l'aigua entre els 50 primers. Llàstima que després no vaig poder remuntar gaires posicions més.

Tossa: Pujant el port vaig remuntar, però, al descens, els triatletes més 'pesats' arriscaven més que jo i alguns em van neutralitzar

 Tossa: El punt de gir de la primera volta estava mal indicat (no hi havia cap voluntari) i me'l vaig menjar amb patates. Em van sortir 500 metres més però, tot i això, vaig poder acabar el 41.