Harlem Shake Picornell

Es la coreografía de moda, que se extiende como la pólvora a través de las redes sociales.
Con mis compañeros triatletas del CE Picornell, aprovechamos un relajado día de entrenamiento para dar rienda suelta a nuestra imaginación.

Lo podéis ver aquí.

http://www.youtube.com/watch?v=h8B3WKxEJrM&feature=youtu.be

Estos fuimos los culpables de esta 'fechoría', mucho más relajaditos en la foto.

Mitja Marató de Barcelona: sempre en bona companyia

Com ja em va passar a la Cursa de Sant Antoni amb el Sergi Farré, la Mitja Marató de la meva ciutat també la vaig gaudir amb molt bona companyia, gent que em va ajudar a portar un ritme exigent i fer el patiment molt més suportable. El resultat final fou 1.22.35, tornant a rebaixar la meva millor marca que havia aconseguit dues setmanes abans a Granollers.

Amb alguns amics Picornells abans de la cursa. Tensió i bon rotllo es junten amb complicitat.

No tot és patiment. També hi ha moment per  la diversió, com quan l'Octavi Martí ens tira aquesta foto.

El Tren Turunyat (Turull+Ensenyat) en plena acció. De fet, els amics i companys picornells Isra Turull i Ricard Marí (amb els que vaig anar del km. 1 al 18) em van portar a un ritme boníssim.

I per rematar la feina, va aparèixer el grandíssim Miki Lapedriza, que em va portar els darrers 3 quilòmetres amb ànims constants i alguna empenteta a la recta de meta, com mostra aquesta oportuna foto de Oriol Simon.

Entrant a meta (donant-ho tot) amb el meu particular àngel de la guarda.
Al final, 1.22.35 (a 3.55 el km.), classificat el 394 de 14.000 participants. Visca el running urbà!

Cap de setmana intens: duatló per equips-Mitja de Granollers

El primer cap de setmana de febrer vaig tenir la follia de participar en dues competicions seguides, cosa que no faig mai i que tampoc es gaire recomanable. Però em feia molta il.lusió defensar els colors del CE Picornell al Campionat de Catalunya de Duatló per Equips a El Prat (dissabte) i la samarreta del Tremp Runners a la prestigiosa Mitja Marató de Granollers (diumenge). Dues competicions que no havia fet mai i que em temptaven molt.

                                               Abans de la sortida, animant els companys

                                           Vam sortir molt ràpid, a 3.26 el primer quilòmetre

                            A la imatge, surto fent un saltiró, una curiosa foto de l'amic Òscar Gómez Pau.

Em vaig tobar molt còmode en el primer sector de 5 km., però per desgràcia ja no vaig poder fer la bici perquè a la transició em va caure una sabatilla (les deixo enganxades als pedals) a terra. Però l'important  és el bon paper de l'equip, que va acabar en un meritori 21è lloc del centenar d'equips que hi participaven. Cal tenir en compte que èrem el Picornell B i que el nostre A (on estan el cracks del club) va finalitzar en una fantàstica 4ª posició.

Al dia següent, tocava la Mitja Marató de Granollers, la cursa amb més nivell i fama d'Espanya dins d'aquesta distància. Els 21.097 metres tenien la seva dificultat pel vent i les constants pujades i baixades. Si hagués hagut de fer tot el duatló del dia anterior, m'ho hagués agafat amb més calma...però estava enrabiat i volia fer una bona marca. Així, doncs, vaig fer una cursa molt regular, fent més ràpida la segona meitat, que és on hi ha la baixada. El registre: 1 hora 23 minuts 44 segons (3.58 el quilòmetre).

 Arribant a la meta (en baixada) de Granollers. El temps que surt al crono és el de la sortida dels elit.

Amb els amics del Tremp Runners. Una bona colla amb un crack com el Sergi Farré, que va trencar el crono amb 1 hora 16 minuts.

Artículos Runners.es: Carreras imprescindibles / 10 mejores maratones del mundo

A partir de ahora, tengo el honor de colaborar con Runners.es, web especializada en atletismo popular del grupo Alesport.
Aquí os dejo mis dos primeros artículos

http://www.running.es/competici%C3%B3n/las-carreras-imprescindibles-en-espa%C3%B1a#.UP8d5R0sBEI

http://www.running.es/competici%C3%B3n/los-diez-mejores-maratones-del-mundo#.UP8p7B0sBEI

Cursa de Sant Antoni. El running és millor compartit

Diumenge 20 de gener. 9.30 del mató. Cursa de Sant Antoni. Campionat de Catalunya Absolut de 10 km. Tinc una llebre de luxe al meu costat, el Sergi Farré. Un trempolí molt ben parit que també és un gran atleta, com proven els seus recents 2.48 a la marató de Castelló. S'ha ofert desinteressadament a ferm-me de llebre. No puc fallar. Avui és el dia per baixar de 37 minuts al 10.000.

La sortida és accidentada. Tot i sortir del primer calaix, el carrer és massa estret per absorbir quasi 4.000 atletes. Passa l'inevitable: una noia cau davant nostre i l'hem de sortejar com podem. Fins i tot diria que el Sergi hi salta per sobre...

Els dos primers kilòmetres els fem lents,en part perquè costa avançar. Però després la cursa posa cadascú al seu lloc. El Sergi fa una tasca pefecta. Em va cantant els ritmes, m'anima, demana al públic que aplaudeixi i fins i tot m'agafa l'ampolla a l'avituallament (km. 5)

Comença la pujadeta al Paral.lel. "Ara toca patir", em diu. Li faig cas. Quan enfilem la Gran Via m'anima a donar-ho tot. No queda una altra alternativa perquè vaig amb retràs si vull baixar de 37. A falta de dos kilòmetres, em canta que els he de fer en 7.10 aproximadament. Això significa 3.35 el km. Ho veig molt difícil, però el Sergi no deixa de confiar en mi. Trec forçes d'on no n'hi ha i el darrer km. el faig a 3.20-3.25. La recta final es fa llarga, amb el marcador amenaçant...Però, com mostra la propera foto, el Sergi m'esperona fins el darrer metre.

Objectiu aconseguit. 36.56 (temps real). El Sergi em dona una abraçada però jo no puc respondre perquè no em queda ni un gram de força. Ha estat un esprint agònic.

Curiosament, ha estat la primera cursa de la meva vida on faig millor la segona meitat que la primera. El Sergi també és un bon estratega! Pel que fa a l'entrenament realitzat, no ha estat específic de running, sinó combinat amb bici i natació. Tres dies a la setmana de cursa a peu, (un o dos dies de sèries combinades amb multisalts i una tirada més llarga). Hauria de fer més dies de running per millorar encara més, però còrrer quatre dies no em motiva, no m'ho passo bé. I lo important és gaudir de l'esport!

Artículos Arueda.com. Blanchart,el triatleta que duerme con el chip

Miquel Blanchart, el triatleta de moda de media y larga distancia, reconoce que la noche antes de una competición siempre duerme con el chip en el tobillo. También nos cuenta cómo se le ocurrió pedirle matrimonio a su novia justo después de ganar el Campeonato de España de Larga Distancia (foto inferior).

http://www.arueda.com/m-blanchart-duermo-con-el-chip-en-el-tobillo/

Bali Spirit, el mejor centro balinés de masajes en Barcelona

¿Es posible viajar a Bali sin salir de Barcelona? Por supuesto. En el corazón del Eixample barcelonés puedes  encontrar un centro único, con una veintena de masajes balineses que ofrecen profesionales originarios del archipiélago de Indonesia, donde se encuentra la exótica isla de Bali.

Un ambiente delicioso, relajante, alejado del bullicio barcelonés. El Spa ofrece múltiples posibilidades, como los masajes a parejas, servicio de osteopatía, acupuntura, peelings de papaya con azúcar botánico balinés, cenas y cocktails, y un largo etcétera. Hablo por experiencia. Siempre he recibido un trato exquisito y profesional. Y mi madre, también :-)

Os recomiendo una visita a la web www.balispirit.es, que también podéis seguir en twitter https://twitter.com/BaliSpiritSpa  y en facebook https://www.facebook.com/pages/Bali-Spirit-Spa-Lounge-Hair/145391675485694?fref=ts.

Granada, capital de la cultura

Aproveché unos días libres para acercarme a Granada, una ciudad que rebosa cultura por los cuatro costados. A continuación, algunos retales de este bello rincón de Andalucía, haciendo especial hincapié en La Alhambra. La visita, por cierto, a esta maravilla hay que reservarla anticipadamente por internet. En mi caso, sólo encontré hueco para entrar un lunes laborable a las 8.30 de la mañana.

Los jardines de La Alhambra (Generalife), sin paragón

Fuentes y jardines se fusionan en bella armonía

La Alhambra, en toda su inmensidad

El museo de la Alhambra, situado en el Palacio de Carlos V

El célebre Patio de los Leones, también en una Alhambra que es Patrimonio de la Humanidad.

Casa-Museo de Federico García Lorca, que tuve la oportunidad de conocer por dentro gracias a una visita guiada.

Como no podía ser de otro modo, el maestro García Lorca tiene su estatua en la ciudad. 

                                   En esta casa nació uno de los grandes hijos del Rock'n'Roll, Miguel Ríos

 El Sacromonte. donde las casas se construyen en la misma montaña. Aquí viven los gitanos y el flamenco es el pan nuestro de cada día.

 El Albaicín, barrio nazareno con sus peculiares y estrellas calles. El grupo de pop granadino La Guardia escribió la pegadiza canción 'Mill Calles llevan hacia ti', basándose en el Albaicín. No en vano, es Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.

La Alhambra, vista desde el Albaicín.

Después de dar por concluida la visita a la ciudad de Federico García Lorca, Manuel de Falla, Miguel Ríos, La Guardia...y de tantos otros referentes culturales, decidí dar un saltito hacia la provincia de Almería, cuya capital se encuentra a un centenar de kilómetros de Granada.

                              En Almería aproveché para fotografiar su majestuosa Alcazaba.

Al día siguiente, viajé hasta Berja (provincia de Almería), localidad que se atribuye la capitalidad de la región de La Alpujarra. Aquí nació mi abuelo paterno.

                                     
La fuente de los 16 caños. Berja es una ciudad conocida por sus decenas de fuentes, que incluso pueden visitarse en una ruta organizada. Y es que la cercanía de la Sierra de Gádor, que alcanza los 2000 metros de altura, nutre de agua este pueblo que vivió su época dorada a mediados del siglo XIX gracias a una potente industria minera.

               Bonito pórtico en el centro de Berja, ciudad que quise conocer para acercarme a  mis orígenes.

Artículos arueda.com: Test de las Newton Gravity

Probamos las Newton Gravity en la maratón del Challenge Costa de Barcelona-Maresme, con un resultado más que satisfactorio. Sólo falló mi musculatura, pero corroboré que las Newton son las zapatillas más eficientes que he probado jamás. En esta foto, podéis ver como entro con el metatarso, en vez de hacerlo con el talón, como es habitual en las zapatillas tradicionales.

Aquí podéis leer el artículo:
http://www.arueda.com/prueba-zapatillas-newton-gravity/

Artículos arueda.com. Test de la Canyon Speedmax (2ª parte)

Segundo y definitivo test de la Canyol Speeedmax CF 8.0 SL, esta vez sobre los 180 km del sector ciclista del Challenge Costa de Barcelona-Maresme.

Aquí os paso el enlace

http://www.arueda.com/canyon-speedmax-cf-9-0-sl-2a-parte/