Artículos Runners.es: Carreras imprescindibles / 10 mejores maratones del mundo

A partir de ahora, tengo el honor de colaborar con Runners.es, web especializada en atletismo popular del grupo Alesport.
Aquí os dejo mis dos primeros artículos

http://www.running.es/competici%C3%B3n/las-carreras-imprescindibles-en-espa%C3%B1a#.UP8d5R0sBEI

http://www.running.es/competici%C3%B3n/los-diez-mejores-maratones-del-mundo#.UP8p7B0sBEI

Cursa de Sant Antoni. El running és millor compartit

Diumenge 20 de gener. 9.30 del mató. Cursa de Sant Antoni. Campionat de Catalunya Absolut de 10 km. Tinc una llebre de luxe al meu costat, el Sergi Farré. Un trempolí molt ben parit que també és un gran atleta, com proven els seus recents 2.48 a la marató de Castelló. S'ha ofert desinteressadament a ferm-me de llebre. No puc fallar. Avui és el dia per baixar de 37 minuts al 10.000.

La sortida és accidentada. Tot i sortir del primer calaix, el carrer és massa estret per absorbir quasi 4.000 atletes. Passa l'inevitable: una noia cau davant nostre i l'hem de sortejar com podem. Fins i tot diria que el Sergi hi salta per sobre...

Els dos primers kilòmetres els fem lents,en part perquè costa avançar. Però després la cursa posa cadascú al seu lloc. El Sergi fa una tasca pefecta. Em va cantant els ritmes, m'anima, demana al públic que aplaudeixi i fins i tot m'agafa l'ampolla a l'avituallament (km. 5)

Comença la pujadeta al Paral.lel. "Ara toca patir", em diu. Li faig cas. Quan enfilem la Gran Via m'anima a donar-ho tot. No queda una altra alternativa perquè vaig amb retràs si vull baixar de 37. A falta de dos kilòmetres, em canta que els he de fer en 7.10 aproximadament. Això significa 3.35 el km. Ho veig molt difícil, però el Sergi no deixa de confiar en mi. Trec forçes d'on no n'hi ha i el darrer km. el faig a 3.20-3.25. La recta final es fa llarga, amb el marcador amenaçant...Però, com mostra la propera foto, el Sergi m'esperona fins el darrer metre.

Objectiu aconseguit. 36.56 (temps real). El Sergi em dona una abraçada però jo no puc respondre perquè no em queda ni un gram de força. Ha estat un esprint agònic.

Curiosament, ha estat la primera cursa de la meva vida on faig millor la segona meitat que la primera. El Sergi també és un bon estratega! Pel que fa a l'entrenament realitzat, no ha estat específic de running, sinó combinat amb bici i natació. Tres dies a la setmana de cursa a peu, (un o dos dies de sèries combinades amb multisalts i una tirada més llarga). Hauria de fer més dies de running per millorar encara més, però còrrer quatre dies no em motiva, no m'ho passo bé. I lo important és gaudir de l'esport!

Artículos Arueda.com. Blanchart,el triatleta que duerme con el chip

Miquel Blanchart, el triatleta de moda de media y larga distancia, reconoce que la noche antes de una competición siempre duerme con el chip en el tobillo. También nos cuenta cómo se le ocurrió pedirle matrimonio a su novia justo después de ganar el Campeonato de España de Larga Distancia (foto inferior).

http://www.arueda.com/m-blanchart-duermo-con-el-chip-en-el-tobillo/

Bali Spirit, el mejor centro balinés de masajes en Barcelona

¿Es posible viajar a Bali sin salir de Barcelona? Por supuesto. En el corazón del Eixample barcelonés puedes  encontrar un centro único, con una veintena de masajes balineses que ofrecen profesionales originarios del archipiélago de Indonesia, donde se encuentra la exótica isla de Bali.

Un ambiente delicioso, relajante, alejado del bullicio barcelonés. El Spa ofrece múltiples posibilidades, como los masajes a parejas, servicio de osteopatía, acupuntura, peelings de papaya con azúcar botánico balinés, cenas y cocktails, y un largo etcétera. Hablo por experiencia. Siempre he recibido un trato exquisito y profesional. Y mi madre, también :-)

Os recomiendo una visita a la web www.balispirit.es, que también podéis seguir en twitter https://twitter.com/BaliSpiritSpa  y en facebook https://www.facebook.com/pages/Bali-Spirit-Spa-Lounge-Hair/145391675485694?fref=ts.

Granada, capital de la cultura

Aproveché unos días libres para acercarme a Granada, una ciudad que rebosa cultura por los cuatro costados. A continuación, algunos retales de este bello rincón de Andalucía, haciendo especial hincapié en La Alhambra. La visita, por cierto, a esta maravilla hay que reservarla anticipadamente por internet. En mi caso, sólo encontré hueco para entrar un lunes laborable a las 8.30 de la mañana.

Los jardines de La Alhambra (Generalife), sin paragón

Fuentes y jardines se fusionan en bella armonía

La Alhambra, en toda su inmensidad

El museo de la Alhambra, situado en el Palacio de Carlos V

El célebre Patio de los Leones, también en una Alhambra que es Patrimonio de la Humanidad.

Casa-Museo de Federico García Lorca, que tuve la oportunidad de conocer por dentro gracias a una visita guiada.

Como no podía ser de otro modo, el maestro García Lorca tiene su estatua en la ciudad. 

                                   En esta casa nació uno de los grandes hijos del Rock'n'Roll, Miguel Ríos

 El Sacromonte. donde las casas se construyen en la misma montaña. Aquí viven los gitanos y el flamenco es el pan nuestro de cada día.

 El Albaicín, barrio nazareno con sus peculiares y estrellas calles. El grupo de pop granadino La Guardia escribió la pegadiza canción 'Mill Calles llevan hacia ti', basándose en el Albaicín. No en vano, es Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO.

La Alhambra, vista desde el Albaicín.

Después de dar por concluida la visita a la ciudad de Federico García Lorca, Manuel de Falla, Miguel Ríos, La Guardia...y de tantos otros referentes culturales, decidí dar un saltito hacia la provincia de Almería, cuya capital se encuentra a un centenar de kilómetros de Granada.

                              En Almería aproveché para fotografiar su majestuosa Alcazaba.

Al día siguiente, viajé hasta Berja (provincia de Almería), localidad que se atribuye la capitalidad de la región de La Alpujarra. Aquí nació mi abuelo paterno.

                                     
La fuente de los 16 caños. Berja es una ciudad conocida por sus decenas de fuentes, que incluso pueden visitarse en una ruta organizada. Y es que la cercanía de la Sierra de Gádor, que alcanza los 2000 metros de altura, nutre de agua este pueblo que vivió su época dorada a mediados del siglo XIX gracias a una potente industria minera.

               Bonito pórtico en el centro de Berja, ciudad que quise conocer para acercarme a  mis orígenes.

Artículos arueda.com: Test de las Newton Gravity

Probamos las Newton Gravity en la maratón del Challenge Costa de Barcelona-Maresme, con un resultado más que satisfactorio. Sólo falló mi musculatura, pero corroboré que las Newton son las zapatillas más eficientes que he probado jamás. En esta foto, podéis ver como entro con el metatarso, en vez de hacerlo con el talón, como es habitual en las zapatillas tradicionales.

Aquí podéis leer el artículo:
http://www.arueda.com/prueba-zapatillas-newton-gravity/

Artículos arueda.com. Test de la Canyon Speedmax (2ª parte)

Segundo y definitivo test de la Canyol Speeedmax CF 8.0 SL, esta vez sobre los 180 km del sector ciclista del Challenge Costa de Barcelona-Maresme.

Aquí os paso el enlace

http://www.arueda.com/canyon-speedmax-cf-9-0-sl-2a-parte/

Challenge Costa de Barcelona-Maresme. Fracàs o lliçó?

Durant dos mesos havia preparat molt bé (o com a mínim això pensava) el Challenge Costa de Barcelona-Maresme. A més, el passat 27 de maig vaig fer el Half Challenge amb un resultat més que satisfactori. El cas és que m'havia marcat com a objectiu baixar de 10.30, però les coses no van sortir com pensava.

                                     (Amb el casquet blau, sortint de l'aigua i treient-me el neopré)

La natació, amb neopré i una mar lleugerament moguda després del temporal del dia anterior, se'm va fer una mica llarga. De fet, alguns participants es van queixar que hi havia més distància dels 3.800 metres reglamentaris. Vaig sortir en 1 hora 12 minuts, una mica per sobre del que tenia previst, però encara restava el 90% del triatló.

                                   (Foto gentilesa de la meva amiga Nuria Nuño, a l'entrada de Sant Pol)


El sector de bici era totalment pla per la Nacional II, tallada al tràfic per l'ocasió. Eren tres voltes, dues llargues i una curta. Les dues primeres arribaven fins Montgat i la darrera fins Sant Andreu de Llavaneres (així es completaven els 180 km).

El vent és un element decisiu en aquest recorregut. En princpi, bufava en contra quan anaves direcció Barcelona i el tenies a favor quan tornaves a Calella, epicentre de la prova on hi havia els boxes i l'arribada. Però, per desgràcia, va canviar a la tornada de la segona volta llarga. A vegades venia de costat i altres tornava a estar en contra. Vaig acumular molts quilòmetres sense vent a favor i això em va deixar molt tocat, fins al punt que la meva velocitat mitja va baixar considerablement fins arribar a la T2 amb uns discretíssims 32 km/hora (al Half al que m'he referit abans vaig fer un promig de 36,3). Aquella segona volta em va deixar realment tocat...i crec que el meu abandonament final hi va tenir a veure. De fet, per si encara no ho tenia clar, he arribat a la conclusió de que sóc un mediocre rodador (especialment amb el vent en contra) i que no he acabat de trobar el punt de comodidiat a la cabra que requereix una prova tan llarga.
Com a anècdota, us diré que l'ex futbolista i actual entrenador del CE Sabadell, Lluïs Carreras, va estar animant a Sant Pol de Mar (el poble on viu) a tots el triatles que passàvem, i fins i tot em va donar temps de felicitar-lo per la seva bona tasca a la banqueta de l'equip arlequinat.

                                 (Foto realitzada per l'amiga Laura -també la posterior- durant la marató)


Vaig començar amb força la cursa a peu (42 km.). Eren 4 voltes de Callella a Santa Susanna. En aquells moments ja veia molt difícil baixar de 10.30, però com a mínim s'havia d'intentar. El cas és que vaig passar la mitja marató amb 1.45 (rodant a 5.00 minuts el quilòmetre), el que em feia pensar que podria fer un temps més que digne (inferior a 10.40) si mantenia un ritme similar, o fins i tot si afluixava una mica. Però poc després de passar l'equador de la marató, em van començar a fer mal els genolls. Aquest dolor es va transformar en impossibilitat de doblegar els genolls a l'hora de fer cada passa. Vaig baixar el ritme, però sentia molt dolor i quasi no podia còrrer (ho havia de fer com si portès dos pals a les cames). Així vaig aguantar pràcticament fins el 36. Tenia l'opció de completar la cursa caminant, però no és el meu estil i ja vaig ser finisher al ICAN Mallorca amb 10.57. Per tant, no m'aportava res acabar d'aquesta manera.

Reconec que el post-Ironman ha estat difícil. He reflexionat molt sobre el què va passar i m'estic replantejant el meu futur a la llarga distància: com a mínim, en recorreguts tan plans. El cas és que després de parlar amb el meu bon amic i doctor David Riba, segurament vaig patir una sobrecàrrega al quàdriceps durant el sector de bici de la que no em vaig adonar...fins la segona part de la marató. Aquest grup muscular és el que treballa en la contracció del genoll i quan va deixar d'actuar correctament, els genolls van començar a patir i a perdre la seva mobilitat. Accepto la duresa d'un IM, però vaig sentir una gran impotència quan les meves cames van deixar de funcionar. Ningú em pot treure aquest  regust d'amargura.

Artículos Arueda.com: Entrevista a Nicola Spirig, campeona olímpica de triatlón

Sin duda, el sprint entre la suiza Nicola Spirig y la sueca Lisa Norden fue una de las imágenes de los Juegos Olímpjcos de Londres, algo inolvidable para los buenos aficionados al deporte.
Spirig relató en esta entrevista los detalles de este final espectacular y desvela por qué siempre ganas las llegadas apretadas. Una Spirig, por cierto, que ama nuestro país, ya que es habitual verla en el Garmin Barcelona y en las Series Mundiales de Madrid. Además, su bici es BH.

Puedes leer toda la entrevista en el siguiente enlace
http://www.arueda.com/entrevista-con-nicola-spirig-oro-olimpico-en-londres/

Setmana de desconnexió al Pallars

Aquests són alguns del moments (copsats fotogràficament) de la setmaneta que he passat al Pallars Jussà, gaudint de l'esport, la natura, la família i els amics.

A punt de llençar-me al llac de Sant Antoni. Ideal per entrenar en aigües obertes...perquè no hi ha meduses com al mar

 Amb l'amic i Doctor David Riba, després de fer el recorregut Comportes-Raconada-Camping i tornada. L'any vinent farà el seu primer triatló. Té qualitat, i voluntat, de sobres.

 Pujant a Santa Engràcia amb una cabra. No és el tipus de bicicleta més idoni per vèncer el desnivell d'aquest bonic poble (quasi 1.000 metres d'alçada), però qualsevol mitjà de locomoció és bo.

 El meu onle Santi, un dels veïns més ilustres de la vila, ens va rebre i convidar a unes birres fresquetes, ideals per combatre la calor.

Casulament, era la Festa Major de Santa Engràcia. Hi havia missa a les 12 (podeu veure l'esglèsia al cap de la roca), però havia de tornar cap a Tremp.