viernes, 15 de junio de 2012

Monegal posa fil a l'agulla: ¿Televisió de Barçalunya?

Ferran Monegal, un dels millors (i més independents) crítics televisius del país, sempre és interessant d'escoltar. Des d'una televisió pública (Barcelona Televisió) no va tenir pèls a la llengua a l'hora de denunciar els abusos de Televisió de Catalunya a l'hora de donar tracte de favor al FC Barcelona.

Amb Xavi Valls com a convidat de pedra (un dels millors exponents del establishment culé a la televisió pública catalana),  (amb arrels trempolines, com un servidor) va posar en dubte el rigor periodístic de TV3, amb exemples concrets. Clama al cel, el programa especial dedicat a la inauguració de La Masia del Barça que va deixar en un segon pla la veritable notícia d'aquell dia: la fi d d'ETA.

Aquí teniu el vídeo del programa. Especialment interessant a partir del minut 60.

http://www.btv.cat/telemonegal/?v=1339575482




2 comentarios:

  1. Estava llegint el llibre 'Manifiesto personal', d'A. M. Moix, una àcida crítica sobre la societat actual, incloent-hi el lamentable estat del món cultural, i m'he enrecordat del "combat de boxa" Sardà-Monegal. No puc evitar dir-hi la meva. El Sr. Sardà constitueix un clar exemple dels qui confonen cultura amb calers, ell diu que l'audiència mana, que si 'Crónicas marcianas' triomfava és perquè era un "producte" bo. No puc estar més en desacord, els asseguro que de les millors obres de la literatura universal (per posar un exemple) es ven un grapat d'exemplars cada any, mentre la "literatura" escombraria estil Buenafuente o Falcones arrasa en les llistes de vendes dels nostres santjordis. I no em diguin que sóc un intel•lectual selecte, fins i tot el meu pare, que és semianalfabet, sap distingir perfectament els llibres bons dels dolents quan llegeix els que li porto de la biblioteca perquè ompli les seves estones d'oci de jubilat. El Sr. Sardà és conscient d'això perfectament, ell també va fer coses bones quan feia de periodista de veritat, i és per aquest motiu que atacava tan furibundament, era la ràbia de qui sap que té la partida perduda des de l'inici. En aquest "combat de boxa", el Sr. Monegal va rebre molts més cops de puny, però va guanyar, clarament, i l'audiència se'n va adonar. Sembla una paradoxa, no? Només en apariència... Un cosa és vèncer i una altra convèncer...
    Ja acabo, bon estiu a tothom i de regal, aquesta perla per reflexionar:
    “La libertad no es un estado sino un proceso; sólo el que sabe es libre, y más libre el que más sabe. Sólo la cultura da libertad. No proclaméis la libertad de volar, sino dad alas; no la de pensar, sino dad pensamientos. La libertad que hay que dar al pueblo es la cultura. Sólo la imposición de la cultura lo hará dueño de sí mismo, que es en lo que la democracia estriba.” (Miguel de Unamuno)
    Salutacions!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Molt d'acord amb tot. I més actual que mai la cita d'Unamuno. Per desgràcia, tenim un Govern que convertirà la cultura en un luxe (del 8% al 21% d'IVA). Per tant, suposo que també serem menys lliures.

      Eliminar