Extrememan Salou 2013

Amb l'experiència que m'han donat els 11 anys que porto fent triatlons, ja tinc clar quins són els que m'agraden més i s'adapten millor a les meves característiques. És a dir, una bicicleta exigent (amb ports de muntanya), que es pugui nedar amb neopré i de mitja o llarga distància.
Una definició que encaixa bastant amb l'Extreman Salou (1.900-90-21), amb l'alicient d'un gran nivell de participació (Van Lierede, 3er al IM de Hawai, era el cap de cartell) i l'energia postitiva que et dóna competir amb quasi una vintena de companys del CE Picornell.

1.300 triatletes (300 dels quals eren estrangers) vam pendre las sortida. A la foto, bon ambient amb la gent del club pocs minuts abans del triple tret de sortida.

Carles Arisa fent "tasca d'equip" a l'hora de baixar la cremallera del meu neopré, amb el 'mite' Josete flanquejant aquest bonic gest de fair play. La natació, per cert, fou lenta (36.36) perquè era més llarga. Al meu amic Jordi Olivella, el seu Garmin li va marcar 2.200 metres!

La bici fou exigent, amb 900 metres de desnivell. El primer i tercer port de muntanya els vaig fer pràcticament a plat: era el meu terreny i havia de remuntar!

La baixada de la Teixeta era molt tècnica, però em van sobrar els darrers 20 quilòmetres favorables que portaven a Salou, per carreteres amples. Són ideals per a cabres i rodadors...i allà em van atrapar bastants triatletes que havia passat pujant.

Arribant a boxes amb companyia de Carles Arisa (a la dreta) i Àlex Gil, al fons, amb qui vaig fer conjuntament tota la baixada des de la Teixeta fins Salou. Sense dubte, un bon ajut durant força quilòmetres. El sector ciclista em va sotir a un velocitat mitja de 30.75 km/h.

 Vaig decidir fer una aposta: marcar un rtime alt des del principi de la cursa a peu. Dues voltes a un circuit que tenia una pujadeta força emprenyadora i on la calor començava a apretar...

Arribant a meta, després d'un 'bucle' infinit pel passeig marítim de Salou, ple de púbic (mai n'havia vist tant en un triatló). 1.30.41 a la mitja marató (83è millor parcial de tots).

Temps final: 5 hores 8 minuts 26 segons. 114è classificat. Missió complida! Ara toca descansar i preparar el proper repte: Ironman Nice.



PD: Les fotos són gentilesa de la Mònica Samaranch, parella del company Jordi Baus.
.

Las biografías de los 10 mejores fondistas de la historia: Artículos en Running.es

Estos son mis diez fondistas favoritos de todos los tiempos. Grandes atletas que dominaron en su época las distancias que van de 5.000 a Maratón, con vidas llenas de anécdotas, gestas, días de gloria y sufrimiento. Podéis leer la biografías clickando en los siguientes enlaces.

Hannes Kolemainen

http://running.es/reportajes/hannes-kolehmainen-el-poderoso#.UXvLraLwmuI

                                                                      Paavo Nurmi

http://running.es/reportajes/paavo-nurmi-el-finlandes-volador#.UXvLMqLwmuI


                                                             Emil Zatopek

http://running.es/reportajes/emil-zatopek-la-locomotora-humana#.UXvKx6LwmuI

                                                              Vladimir Kuts

http://running.es/reportajes/vladimir-kuts-el-soldado-sufridor#.UXvMBqLwmuI

Abebe Bikila

http://running.es/reportajes/abebe-bikila-el-guerrero-descalzo#.UXvL0aLwmuI


                                                                      Lasse Viren

http://running.es/reportajes/lasse-viren-la-obstinacion-olimpica#.UXvLAqLwmuI


                                                                     Henry Rono

http://running.es/reportajes/henry-rono-el-campeon-de-las-dos-caras#.UXvLbqLwmuI


                                                                Haile Gebrselassie

http://running.es/reportajes/haile-gebrselassie-el-pequeno-emperador#.UXvKs6LwmuI

                                                               Kenenisa Bekele

http://running.es/reportajes/kenenisa-bekele-el-recordman-precoz#.UXvMoKLwmuI



                                                                  Patrick Makau

http://running.es/reportajes/patrick-makau-el-recordman-sin-entrenador#.UXvIoqLwmuI

Duatló de Segarra (Sant Guim de Freixenet). Campionat de Catalunya Absolut de Duatló

No havia fet mai aquest duatló en aquesta petita població de La Segarra (província de Lleida). Em vaig apuntar per fer un cop de mà en l'objectiu (assolit com a primers classificats!) d'ajudar al CE Picornell a pujar a Primera Divisió.
Tot i que havia fet una setmana de càrrega amb un petit 'stage' a Tremp, vaig tenir bones sensacions en tot moment. sobretot al sector ciclista.
La cursa a peu comença sobre asfalt però s'acaba convertint en un 'cross' amb terreny irregular, ple de pujades i baixades considerables, el que en teoria no m'afavoreix gaire, però diuen que una de les virtuts del bon triatleta (en aquest cas del duatleta) és la capacitat d'adaptació.
El sector de bici fou molt divertit. Vam anar tres Picornells (Carles Arisa, Alex Gil i un servidor) en el mateix grup, que es va trencar a la pujada final. Vaig tenir l'ajuda de l'Alex (que acabava der ser pare, ¡felicitats!) poc abans del moment decisiu, ja que em va 'calmar' quan tenia ganes de fer un intent d'escapada. En el darrer sector atlètic vaig guanyar alguna posició més, el que em va permetre acabar el 45è.

Dos sector atlètics (5,6 i 2,8) sobre pista i pedres. amb constants tobogans.

Moment decisiu de la bici, la pujada final, on el grup es trenca definitivament. Afortunadament, vaig poder aguantar al capdavant del mateix, a roda de Zanuy (Prat) i un duatleta del Vic.

Al final, tots contents. El CE Picornell, campió de la Segona Divisió de la Lliga Catalana de Duatló i ascens a la butxaca. A més, vam signar un meritori setè lloc en aquesta prova, Campionat de Catalunya absolut.

D'esquerra a dreta, Carles Arisa, un servidor, Jesús Fernández Adarve i Alex Gil.

artículos arueda.com: Las distancias del triatlón

Me daré por satisfecho si este artículo sirve para aclarar un poco las distancias del triatlón. Para ello contamos con la opinión de Felipe Gutiérrez, un auténtico experto en estas lides.

http://www.arueda.com/las-muchas-distancias-del-triatlon/

Duatló de Cerdanyola i Duatló de Vic

II Duatló de Cerdanyola
Per ordre cronològic, toca parlar primer del Duatló de Cerdanyola (24 de març). Era el primer cop que feia aquest duatló 'jove' que té com a principal atractiu una rampa duríssima que arriba a les portes de la Universitat Autònoma de Barcelona i que es puja dos cops. Tot i que m'agrada pujar, vaig patir molt a la pujada de la primera volta. Principalment, perquè encara em faltava una mica de 'nervi' sobre la bici.

La sortida fou molt ràpida i la cursa es trencà de seguida

                                                         Fent la primera transició

                                        Al final del grup, xupant roda, com a mi m'agrada

                 El darrer sector, de només 2,5 km, s'ha de fer amb totes les forçes que resten

     Un massatge més que merescut, després de la competició, on vaig acabar el 67è de 553



XII Duatló de Vic
El passat 7 d'abril vaig tornar a gaudir d'aquest duatló del que estic enamorat i que ha fet en diverses ocasions. Es caracteritza per un circuit de bici trencacames, amb dols portets i un circuit tècnic i ple de revolts. Aquí em vaig trobar molt millor que dues setmanes abans i vaig acabar força content.

511 duatletes vam prendre la sortida

Sortint amb bici amb el company Carles Arisa

Durant el circuit de 34 km es fan grupets macos que no s'han de perdre

Vaig entrar a meta en el lloc 58 i vam acabar en una bona vuitena posició per equips. Amb aquest resultat, el CE Picornell és a punt de pujar a Primera Divisió

Harlem Shake Picornell

Es la coreografía de moda, que se extiende como la pólvora a través de las redes sociales.
Con mis compañeros triatletas del CE Picornell, aprovechamos un relajado día de entrenamiento para dar rienda suelta a nuestra imaginación.

Lo podéis ver aquí.

http://www.youtube.com/watch?v=h8B3WKxEJrM&feature=youtu.be

Estos fuimos los culpables de esta 'fechoría', mucho más relajaditos en la foto.

Mitja Marató de Barcelona: sempre en bona companyia

Com ja em va passar a la Cursa de Sant Antoni amb el Sergi Farré, la Mitja Marató de la meva ciutat també la vaig gaudir amb molt bona companyia, gent que em va ajudar a portar un ritme exigent i fer el patiment molt més suportable. El resultat final fou 1.22.35, tornant a rebaixar la meva millor marca que havia aconseguit dues setmanes abans a Granollers.

Amb alguns amics Picornells abans de la cursa. Tensió i bon rotllo es junten amb complicitat.

No tot és patiment. També hi ha moment per  la diversió, com quan l'Octavi Martí ens tira aquesta foto.

El Tren Turunyat (Turull+Ensenyat) en plena acció. De fet, els amics i companys picornells Isra Turull i Ricard Marí (amb els que vaig anar del km. 1 al 18) em van portar a un ritme boníssim.

I per rematar la feina, va aparèixer el grandíssim Miki Lapedriza, que em va portar els darrers 3 quilòmetres amb ànims constants i alguna empenteta a la recta de meta, com mostra aquesta oportuna foto de Oriol Simon.

Entrant a meta (donant-ho tot) amb el meu particular àngel de la guarda.
Al final, 1.22.35 (a 3.55 el km.), classificat el 394 de 14.000 participants. Visca el running urbà!

Cap de setmana intens: duatló per equips-Mitja de Granollers

El primer cap de setmana de febrer vaig tenir la follia de participar en dues competicions seguides, cosa que no faig mai i que tampoc es gaire recomanable. Però em feia molta il.lusió defensar els colors del CE Picornell al Campionat de Catalunya de Duatló per Equips a El Prat (dissabte) i la samarreta del Tremp Runners a la prestigiosa Mitja Marató de Granollers (diumenge). Dues competicions que no havia fet mai i que em temptaven molt.

                                               Abans de la sortida, animant els companys

                                           Vam sortir molt ràpid, a 3.26 el primer quilòmetre

                            A la imatge, surto fent un saltiró, una curiosa foto de l'amic Òscar Gómez Pau.

Em vaig tobar molt còmode en el primer sector de 5 km., però per desgràcia ja no vaig poder fer la bici perquè a la transició em va caure una sabatilla (les deixo enganxades als pedals) a terra. Però l'important  és el bon paper de l'equip, que va acabar en un meritori 21è lloc del centenar d'equips que hi participaven. Cal tenir en compte que èrem el Picornell B i que el nostre A (on estan el cracks del club) va finalitzar en una fantàstica 4ª posició.

Al dia següent, tocava la Mitja Marató de Granollers, la cursa amb més nivell i fama d'Espanya dins d'aquesta distància. Els 21.097 metres tenien la seva dificultat pel vent i les constants pujades i baixades. Si hagués hagut de fer tot el duatló del dia anterior, m'ho hagués agafat amb més calma...però estava enrabiat i volia fer una bona marca. Així, doncs, vaig fer una cursa molt regular, fent més ràpida la segona meitat, que és on hi ha la baixada. El registre: 1 hora 23 minuts 44 segons (3.58 el quilòmetre).

 Arribant a la meta (en baixada) de Granollers. El temps que surt al crono és el de la sortida dels elit.

Amb els amics del Tremp Runners. Una bona colla amb un crack com el Sergi Farré, que va trencar el crono amb 1 hora 16 minuts.

Artículos Runners.es: Carreras imprescindibles / 10 mejores maratones del mundo

A partir de ahora, tengo el honor de colaborar con Runners.es, web especializada en atletismo popular del grupo Alesport.
Aquí os dejo mis dos primeros artículos

http://www.running.es/competici%C3%B3n/las-carreras-imprescindibles-en-espa%C3%B1a#.UP8d5R0sBEI

http://www.running.es/competici%C3%B3n/los-diez-mejores-maratones-del-mundo#.UP8p7B0sBEI

Cursa de Sant Antoni. El running és millor compartit

Diumenge 20 de gener. 9.30 del mató. Cursa de Sant Antoni. Campionat de Catalunya Absolut de 10 km. Tinc una llebre de luxe al meu costat, el Sergi Farré. Un trempolí molt ben parit que també és un gran atleta, com proven els seus recents 2.48 a la marató de Castelló. S'ha ofert desinteressadament a ferm-me de llebre. No puc fallar. Avui és el dia per baixar de 37 minuts al 10.000.

La sortida és accidentada. Tot i sortir del primer calaix, el carrer és massa estret per absorbir quasi 4.000 atletes. Passa l'inevitable: una noia cau davant nostre i l'hem de sortejar com podem. Fins i tot diria que el Sergi hi salta per sobre...

Els dos primers kilòmetres els fem lents,en part perquè costa avançar. Però després la cursa posa cadascú al seu lloc. El Sergi fa una tasca pefecta. Em va cantant els ritmes, m'anima, demana al públic que aplaudeixi i fins i tot m'agafa l'ampolla a l'avituallament (km. 5)

Comença la pujadeta al Paral.lel. "Ara toca patir", em diu. Li faig cas. Quan enfilem la Gran Via m'anima a donar-ho tot. No queda una altra alternativa perquè vaig amb retràs si vull baixar de 37. A falta de dos kilòmetres, em canta que els he de fer en 7.10 aproximadament. Això significa 3.35 el km. Ho veig molt difícil, però el Sergi no deixa de confiar en mi. Trec forçes d'on no n'hi ha i el darrer km. el faig a 3.20-3.25. La recta final es fa llarga, amb el marcador amenaçant...Però, com mostra la propera foto, el Sergi m'esperona fins el darrer metre.

Objectiu aconseguit. 36.56 (temps real). El Sergi em dona una abraçada però jo no puc respondre perquè no em queda ni un gram de força. Ha estat un esprint agònic.

Curiosament, ha estat la primera cursa de la meva vida on faig millor la segona meitat que la primera. El Sergi també és un bon estratega! Pel que fa a l'entrenament realitzat, no ha estat específic de running, sinó combinat amb bici i natació. Tres dies a la setmana de cursa a peu, (un o dos dies de sèries combinades amb multisalts i una tirada més llarga). Hauria de fer més dies de running per millorar encara més, però còrrer quatre dies no em motiva, no m'ho passo bé. I lo important és gaudir de l'esport!